Dibuixant a cegues

Alimentar la creativitat és tan senzill com jugar amb la casualitat. Algunes propostes creatives són simples i divertides. Gairebé tant com dibuixar a cegues.

La proposta és senzilla i als nens -i als no tan nens també, tot sigui dit- els hi resulta molt engrescadora. Ens caldrà: un mocador per a tapar els ulls, quelcom per a dibuixar i una superfície a on fer-ho. Nosaltres vam decantar-nos per la pissarra i el guix, però es pot fer amb el que es tingui a l’abast: paper i boli, cartró i llapis, una llibreta i unes ceres, amb el dit sobre el mirall entelat o amb un branquilló sobre la terra…

És important explicar-los què farem abans de començar i que ho fem perquè serà divertit, diferent i sorprenent. Que la finalitat és passar-s’ho bé. Depenent de l’edat de la mainada, podem fer algunes hipòtesis sobre què passarà en dibuixar amb els ulls tapats: proporcions, distribució en l’espai, formes reconeixibles…

2. Situar-se 3. Dibuixar
4. Descobrir 5. Riure

Comencem tapant-los, o tapant-nos, els ulls. Abans de dibuixar, és important situar-se en l’espai. Tocar-lo ajuda a orientar-se. Després, el dibuix. Al començament cadascú dibuixa allò que més li agrada, allò que el fa sentir-se còmode, i a mesura que la sessió avança, les propostes solen tornar-se més arriscades. Després, en aixecar la bena, apareix la sorpresa, la diversió. Podem parlar, fer apreciacions, comentar el dibuix… cal, però, ser respectuosos i no ofendre.

6. Tornar-hi 7. Sensacions

Una vegada comentat el dibuix, podem tornar-hi. És una bonica manera de recrear-se en el plaer sensorial de dibuixar: en el recorregut del gest, en el so del traç, en què sento, però sobretot, com em sento. I en com s’esmolen la resta de sentits en estar privats del de la vista.

8. Gestionar la frustracio _

Un dels beneficis de dibuixar a cegues és aprendre a gestionar la frustració. Alguns infants són altament exigents amb ells mateixos, amb les seves capacitats i possibilitats. Aprendre a acceptar les capacitats i limitacions pròpies és bàsic per a no estancar-se i abandonar, i per tal de què l’autocrítica no els arraconi les ganes de seguir dibuixant. Cal tenir present que el dibuix és un llenguatge i que, com a tal, cal practicar-lo i gaudir-lo, estimar-lo. El dibuix és un vehicle per a l’expressió. Però que no cal ser un gran dibuixant per a transmetre. A dibuixar, se n’aprèn dibuixant una vegada i una altra… i estimant allò que no surt com t’esperaves, però que t’ajuda a créixer.

3 thoughts on “Dibuixant a cegues

  1. M’encanta aquesta proposta: és fàcil de fer i molt interessant! En tapar el nostre sentit majoritari tots els altres prenen rellevança i jugar a dibuixar amb els ulls tapats ha de ser molt i molt divertit. Ho provarem ben aviat!

    • ^ ^ Doncs sí, aquesta és una de les idees principals. Com aguditzar els sentits privant-nos d’un d’ells. És divertit i molt útil per a comprendre que, les coses no sempre són com nosaltres volem o desitgem… i que això no és quelcom negatiu. Això pot ser divertit i ens pot ajudar a créixer.

Quelcom a dir? Esperem els teus comentaris!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s